PREESTRENA #ELLLIBREDELAMOLTAPOR

     Hui preestrenem a la classe on naixen les idees i els projectes EL LLIBRE DE LA MOLTA POR. Tot va ser perquè a casa veig molts "dibus" amb la meua filla,i havia sentit la necessitat d'inventar una pel·li de dibuixos a l'escola. Ja feia uns anys que em rondava pel cap aquesta idea de fer una història de por i que després tot fóra mentida. El cinema era la solució i així va ser com em va sorgir aquesta idea de principi a fi.

      Quan vaig exposar la idea a la tutora de 2n A i per suavitzar el "marrón" que suposa rodar a l'escola, vaig entrar amb la idea de què seria un film de dibuixos, seria més un treball de taula que de rodar amb persones, horaris, vestuari, encaixar horaris especialistes.... Etc.

      Però va ser a la primera lectura del guió a la classe quan aquests alumnes de 2n amb 6 i 7 anys, em varen sorprendre. Llegir el guió a classe de valencià i fer l'ús de la llengua per a fer coses creatives és sempre gratificant. Una sessió de comprensió lectora amb un guió, és un moment màgic que ens porta a rodar en dues setmanes el que anava a durar tot un curs.

      La seua melodia en dir les frases, el to, l'energia, les ganes de fer cinema ens va fer canviar d'idea. Aquest projecte no podia rodar-se en una taula, creant dibuixos en moviment. No. Ho vaig veure clar, havia de ser una pel·lícula de carn i os.

                 El llibre de la molta por, un títol que Salva, un alumne que seu a la primera fila de la classe va encertar amb molt de gust i senzillesa, va ser gravada amb càmera en mà. En quatre dies buscarem exteriors, començàrem a dramatitzar i l'interés de l'alumnat  va fer que en dues setmanes la pel·lícula començara i acabara. Jo encara no m'ho crec.

       Alucinemalcole: Rosalina, Tere i Sandra, que ja ha passat per l'experiència de rodar a l'escola, hem gaudit com els xiquets i xiquetes que han mostrat un interés espectacular i que ens han contagiat de la seua espontaneïtat i frescor. Encara que el guió i la direcció de forma mágica va aparéixer al meu cap, és impossible fer-la realitat sense companyes que estimen aquests projectes transversals que aporten dreceres pedagògiques per a la vida.

 En podria contar moltes, però les resumiré.

Cinema inclusiu: ens ajudem els uns als altres per tirar la pel·lícula endavant, i queda reflectit en algunes tomes que han quedat gravades per sempre: Claudia, agafa la mà de Salva, per posar-la al damunt del llibre a la cinquena toma de l'escena 3, rodada el penúltim dia de rodatge.

Tres xiquetes no poden rodar, la tensió fa que algunes ferramentes internes és bloquegen, és l'hora de mirar als ulls, d'abraçar, acompanyar i animar per a tirar el projecte endavant. Gràcies mamis i papis per la vostra paciència, mil gràcies per confiar, entendre i caminar junts. Amb amor a les coses, tot és més fàcil.

Alucinemalcole: Entre classe i classe no hi ha descans, al descans tampoc, el cap gira, comunica, comparteix i eixe compartir és fa gran, recolzat amb més idees i solucions ràpides per complir amb el pla de rodatge. Gràcies a Sandra, Rosalina i Tere per espentar el projecte, aquest és el resultat.

Ara som molt diferents: El treball en grup fa que ens coneguem molt més i millor. Ja no som els mateixos que quan començàrem a rodar, hem patit junts, ens hem rigut junts, i hem assolit un objectiu junts. Així que quan ens mirem als ulls, som diferents, millors, més amics i companys que abans i això és molt bonic.

Compartir, fer amics, sentir-nos importants: Estem orgullosos del que hem fet, i això és una experiència que marca i ens ajuda. Pot ser ja tinga'm un 10 en l'assignatura d'audiovisuals de segur. ;) a què sí Sandra? 

Us adelantem alguns fotogrames de #El llibre de la molta por.

                                                                                                                                     wilfrid pelló pérez